Actualitat

• 02 Abril 2025

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, assenyala que “no hi ha aliment més car que el que acaba a les escombraries” i apel·la a revaloritzar els productes alimentaris, perquè és un deure ètic, social i mediambiental evitar el malbaratament.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, la primera norma estatal sobre aquesta matèria a Espanya, que va culminar el seu procés de tramitació amb l’aprovació al Congrés dels Diputats el 20 de març de 2025. Amb aquesta llei, el Govern pretén fomentar l’ús eficient dels aliments i reduir el malbaratament en tots els esglaons de la cadena.

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha remarcat que aquesta llei té com a objectiu, sobretot, sensibilitzar. “Hem de recuperar el valor dels aliments i revaloritzar la feina de qui els produeix: pagesos, ramaders i pescadors”, ha assegurat, perquè quan es malbaraten aliments, també es desaprofiten tots els recursos naturals utilitzats per produir-los. A més, ha apel·lat al deure ètic, social i mediambiental del conjunt de la societat per posar fre al malbaratament alimentari: “No hi ha aliment més car que el que acaba a les escombraries.”

Aquesta llei té un fort component ètic i s’emmarca en el compromís del Govern amb la sostenibilitat, la justícia social i el creixement econòmic. La norma posa el focus en la prevenció, la sensibilització, la formació i la generació de coneixement per part de tots els actors de la cadena, ja que evitar el malbaratament és una tasca col·lectiva.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), al món es malbarata el 30 % dels aliments. Reduir a la meitat aquestes pèrdues és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. En el cas d’Espanya, només als llars es van llençar a les escombraries 1.183 milions de quilos d’aliments sense consumir durant el 2023.

A banda de la contradicció que suposa llençar aliments mentre hi ha població amb fam o malnutrició, el malbaratament representa també un mal ús de recursos naturals escassos i de la feina de pagesos, ramaders i pescadors. A més, augmenta la producció de residus i l’impacte ambiental.

Plans de prevenció i jerarquia d’usos

L’objectiu de la llei és frenar el malbaratament alimentari en tota la cadena alimentària, des dels productors primaris (en fase de collita i recol·lecció) fins als consumidors finals, tant a les llars com en bars i restaurants.

Per aconseguir-ho, la norma obliga els agents de la cadena alimentària a disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament. L’objectiu és que les empreses facin un autodiagnòstic, identifiquin on es produeixen les pèrdues, facin propostes per minimitzar-les i destinin els excedents a altres usos abans que acabin com a residus.

La llei estableix una jerarquia d’usos, on té prioritat el consum humà, ja sigui mitjançant la transformació dels aliments (per exemple, en sucs o melmelades en el cas de la fruita), o a través de donacions o redistribució.

Per facilitar les donacions, la llei obliga a establir acords entre operadors i entitats socials i bancs d’aliments. Aquests acords han de donar seguretat jurídica i s’han de recollir per escrit. Les administracions públiques elaboraran guies de bones pràctiques per garantir la traçabilitat dels aliments rebuts per les entitats socials.

Els establiments d’hostaleria, excepte els de bufet lliure, hauran de facilitar als clients que es puguin endur els aliments sobrants en envasos reciclables.

Com a segon ús en la jerarquia es preveu la alimentació animal o l’elaboració de subproductes per a la indústria. Si tampoc és possible, es destinaran al reciclatge, en especial per obtenir compost, biogàs o combustibles.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació aprovarà un Pla nacional de control de les pèrdues i del malbaratament alimentari, amb objectius i prioritats que hauran de desenvolupar les administracions competents, i que s’acordarà amb les comunitats autònomes, les quals assumiran el control del compliment de la norma.

Flexibilitats

La llei preveu certs mecanismes de flexibilitat per facilitar l’adaptació de les empreses, especialment les més petites. Queden exempts de l’obligació d’aplicar la jerarquia, elaborar un pla de prevenció i signar acords de donació:

• Les microempreses (menys de 10 treballadors).

• Les petites explotacions agràries (menys de 50 treballadors).

També queden exempts els establiments menors de 1.300 m² del sector de la transformació, comerç minorista, distribució, hostaleria o restauració, com per exemple una botiga de barri tradicional.
Sí que obliga, en canvi, a les grans cadenes que en el conjunt de les seves botigues superin els 1.300 m².

L’obligació de disposar d’un pla de prevenció i promoure acords de donació d’excedents (article 6 de la llei) entrarà en vigor l’abril de 2026, un any després de la seva publicació al BOE.

Bones pràctiques

La llei no només imposa obligacions, sinó que promou bones pràctiques amb un clar enfocament en la formació i la sensibilització. Entre les bones pràctiques:

• Fomentar la venda de productes “imperfectes” (d’aspecte no normatiu).

• Millorar la informació sobre la seguretat del seu consum, sempre que compleixin les normes de comercialització vigents a la UE.

• Incentivar la venda de productes amb data de consum preferent o caducitat pròxima.

És una llei que posa el focus en la consciència col·lectiva, sense vocació punitiva. Per això, en el règim sancionador, s’estableixen terminis de prescripció i la possibilitat de corregir infraccions lleus.

• Infraccions lleus, com no aplicar la jerarquia d’usos: sancions entre advertiments i multes de fins a 2.000 €.

• Infraccions greus, com no disposar d’un pla de prevenció: sancions entre 2.001 i 60.000 €.

• Infraccions molt greus: reincidència d’una infracció greu en dos anys. Sancions de fins a 500.000 €.